Com utilitzar un extintor

ús extintor

Com utilitzar un extintor.

El risc d´incendi és una de les situacions més comunes que poden generar una situació d´emergència, tant en l´àmbit laboral com en el domèstic. Ja vaig explicar en un altre article com s´ha d´actuar en cas que, per desgràcia, ens trobem involucrats en un succés d´aquestes característiques.

(https://apuntsprl.wordpress.com/2014/09/23/com-actuar-en-cas-dincendi/)

Quan un incendi es troba en la seva fase inicial, quan és un conat d´incendi, podem provar d´apagar-lo. Per fer-ho cal tindre ben clar aquests aspectes:

a) L´incendi és de poca dimensió i ens veiem capaços de fer-hi front.

b) Disposem del tipus d´extintor adequat a la classe de foc que se´ns presenta. En aquest sentit cal aclarir que hi ha 4 classes de foc:

– Focs de classe A, generats per combustibles sòlids com el paper o la fusta.

– Focs de classe B, generats per combustibles líquids com la benzina o els olis.

– Focs de classe C, generats per gasos com el propà o el butà.

– Focs de classe D, generats per metalls i per productes químics reactius com el magnesi o el titàni.

Per saber si l´extintor que tenim és l´adequat cal mirar l´etiqueta, on s´especifica per a quines classes de foc és adequat l´extintor.

etiqueta extintor

c) Hem de poder situar-nos entre el foc i una sortida, per poder sortir si no aconseguim el nostre objectiu d´apagar el foc.

En cas que tinguem qualsevol dubte respecte algun d´aquests tres aspectes, el que s´ha de fer és avisar de l´existència de l´incendi i procurar confinar l´incendi tancant les portes i les finestres de la zona on s´ha generat, sempre que no suposi un risc per a la nostra seguretat.

Si finalment tenim clar que podem fer front al conat d´incendi, actuarem de la següent manera:

1- Despenjar l´extintor per la maneta.

extintor 1

2- Agafar la mànega pel boquet i comprovar que els elements de seguretat (disc i vàlvula) estan perfectament, no presenten cap risc per a l´usuari i no hi ha cap probabilitat d´una sortida incontrolada de l´agent extintor.

extintor 2

3- Treure el passador de seguretat tirant de l´anella i pressionar la palanca perquè surti una petita quantitat d´agent extintor.

extintor 3

4- Atansar-se al foc fins a un mínim d´1 metre de distància i dirigir el raig a la base de les flames.

extintor 4

Un cop estigui apagat el foc, s´ha d´avisar als bombers per assegurar-se que està completament extingit.

El mobbing

mobbing

El mobbing

D´entre els riscos psicosocials que existeixen en l´àmbit laboral, l´assetjament psicològic en el treball, o mobbing, destaca per l´augment alarmant de la seva incidència. Es calcula que un 25% dels treballadors i treballadores ha patit o patirà aquest tipus de violència.

Tot i que els factors que poden originar un cas de mobbing són múltiples i moltes vegades depenen de qüestions personals, hi ha circumstàncies relatives a l´organització de l´empresa que possibiliten i afavoreixen l´aparició d´aquest fenomen, com per exemple:

– Un disseny incorrecte dels llocs de treball, per la manca de definició de les funcions i tasques de cadascú.

– Manca de valoració dels empleats per part de la direcció.

– Sistemes de comunicació ineficaços.

– Inexistència de polítiques de resolució de conflictes.

Per considerar que ens trobem davant d´un cas de mobbing cal que es donin els següents requisits:

– Existència de l´assetjador, o assetjadors, i de la víctima.

– Asimetria entre els dos implicats. Aquesta es pot donar per diferents motius, com ara la veterania, la popularitat, la força física o la jerarquia laboral.

– Relativa freqüència del comportament violent.

– Duració mínima de prop de sis mesos.

– Conseqüències negatives sobre les condicions de treball.

Hi ha, a més, dos elements que es solen donar en els casos d´assetjament laboral, però que no són imprescindibles que hi concorrin per a qualificar-lo com a tal. Aquests són que hi hagi danys per a la salut del treballador i que hi hagi intencionalitat.

Els treballadors més susceptibles de patir assetjament es poden agrupar en tres grups, que són els següents:

– Els envejables: Individus brillants, amb grans dots per a les relacions socials i que no es deixen manipular.

– Els vulnerables: Individus peculiars i amb algun defecte, o retrets i mancats d´afecte i d´aprovació.

– Els amenaçants: Individus emprenedors, eficaços i diligents que qüestionen els convencionalismes i intenten innovar o reformar la cultura de l´empresa.

L´evolució que segueix un cas de mobbing consta de cinc fases:

– Fase preliminar: L´assetjador observa i estudia la víctima, esperant que cometi algun error per posar-lo en evidència davant la resta de treballadors.

– Fase de conflicte: La víctima és atacada constantment. Davant d´aquests atacs es troba indefensa, degut a que les desacreditacions de l´assetjador han estat acceptades pels seus companys.

– Fase de mobbing o estigmatització: Apareixen els comportaments agressius per part dels interessats a enfonsar a la víctima. Aquestes agressions són recolzades, per por o fidelitat, per d´altres companys.

– Fase de la intervenció de l´empresa: La implicació de l´empresa sol empitjorar la situació de la víctima. En lloc de donar-li suport, l´aïlla i l´estigmatitza com a treballador difícil.

– Fase de marginació o d´exclusió de la vida laboral: És la fase de resolució del conflicte. Si la direcció de l´empresa no el pot resoldre de manera positiva per a la víctima i es fa còmplice de l´assetjament, la víctima es dóna per vençuda i pot optar per recórrer a instàncies legals. El més probable és que el treballador pateixi un trastorn per estrès posttraumàtic (TEP).

La víctima d´assetjament laboral pot fer-hi front de diferents maneres

– Accions davant de la Inspecció de Treball: De l´actuació de la Inspecció, es pot derivar la tramitació d´un procediment administratiu sancionador, que pot suposar una sanció per a l´empresari.

– Acció del perjudicat sol·licitant l´extinció del contracte de treball: Un treballador víctima de mobbing pot sol·licitar l´extinció del contracte per aquest motiu i si el jutge li dona la raó, haurà de ser indemnitzat com si es tractés d´un acomiadament improcedent.

– Reclamació contra l´empresari: Davant la jurisdicció laboral o cívil, l´afectat pot reclamar una compensació per danys i perjudicis.

– Tramitació de procediment penal, en cas que l´actuació de l´empresari sigui constitutiva de delicte.

Pel que fa als agressors, apuntar que segons l´article 173.1 del Codi Penal, poden enfrontar-se a una pena de sis mesos a dos anys de presó, en cas de ser declarats culpables de l´assetjament.

La manipulació manual de càrregues

MMC1

La manipulació manual de càrregues

Una tasca molt freqüent en una gran varietat d´ocupacions professionals és la manipulació manual de càrregues. Segons l´RD 487/97, sobre disposicions mínimes de seguretat relatives a la manipulació manual de càrregues, s´entén com a tal qualsevol operació de transport o subjecció d´una càrrega per part d´un o diversos treballadors, com l´aixecament, la col·locació, l´empenta, la tracció o el desplaçament, que per les seves característiques o condicions ergonòmiques inadequades comporti riscos, en particular dorsolumbars, per als treballadors.

Per considerar que s´està exposat a un risc degut a la manipulació manual de càrregues, cal que el pes d´aquesta sigui superior a 3 Kg., tot i que carregues d´un pes inferior també poden representar un risc si impliquen esforços repetitius. El pes és un dels elements que determinen si una càrrega pot suposar un risc o no, però n´hi ha altres que també hi influeixen, com poden ser el volum de l´objecte, la distància respecte del cos a la que s´ha de transportar, la distància a la que s´ha de desplaçar, el ritme de treball o les característiques personals del treballador. Tot i així, les càrregues de més de 25 Kg. constitueixen per si mateixes un risc encara que la resta de factors siguin acceptables. Per aquest motiu una exposició a una càrrega de més de 25 Kg suposa un risc no tolerable que requerirà l´adopció de mesures correctores.

Sempre que sigui possible s´ha d´evitar manipular manualment les càrregues, ja sigui eliminant-les, mitjançant l´automatització o mecanització dels processos, o bé utilitzant l´ajut d´elements mecànics com grues o carretons. En cas que la manipulació manual sigui inevitable, cal seguir els següents consells per a realitzar-la amb la màxima seguretat possible:

– S´ha d´agafar la càrrega a l´alçada de la cintura.

– S´han d´aprofitar les flexions de les cames per propulsar la càrrega, col.locant-la a la part inferior de l´abdomen i recolzant-la a una cama mentre s´agafa fortament amb les mans.

– S´ha de transportar recolzant-la alternativament sobre una cama i l´altre.

– S´ha d´evitar al màxim els desplaçament a la cama de suport de la càrrega.

– S´ha d´evitar la rotació de la columna.

– S´ha de dipositar al terra procurant que el centre de gravetat del treballador i de la càrrega estiguin superposats, deixant-la entre les cames tenint aquestes flexionades i entreobertes.

– La posició anterior serà la inicial en cas d´elevació.

– S´ha d´aprofitar en tots els moviments la força de la gravetat i la inèrcia de la càrrega per manipular-la amb el menor esforç físic.

MMC2

Els riscos biològics

risc-biologic_17-113092740

Els riscos biològics

Dins dels diversos contaminants que ens podem trobar a l´ambient de treball, els biològics són aquells constituïts per éssers vius. Concretament estan formats per microorganismes com els virus, els fongs o els bacteris.

Les activitats que tenen risc de contacte amb agents biològics es divideixen en dos grups: Els que manipulen aquests agents de forma deliberada, com els laboratoris de recerca o la indústria farmacèutica, i aquelles activitats que no les manipulen deliberadament, tot i que és possible estar-hi exposat, com per exemple els treballs amb animals o la recollida i tractament de residus.

Hi ha 4 grup d´agents biològics, segons el risc d´infecció que presenten:

– Grup 1: Són els que és poc probable que desenvolupin una malaltia a l´ésser humà.

– Grup 2: Són els que poden desenvolupar una malaltia a l´ésser humà, però que és poc probable que aquesta es propagui a la col·lectivitat, doncs existeix un tractament eficaç per a evitar-ho. Un exemple d´agents que formen part d´aquest grup són el virus de la grip i el bacteri de la legionella pneumophila.

– Grup 3: Són els que poden causar una malaltia greu a l´ésser humà i hi ha el risc de propagació a la col·lectivitat, però té un tractament eficaç. Un parell d´exemples d´aquest tipus d´agents són el virus de l´hepatitis B i el mycobacterium tuberculosis.

– Grup 4: Són els que causen una malaltia greu a l´ésser humà, hi ha moltes possibilitats que es propagui a la col·lectivitat i, generalment, no té un tractament eficaç. Un exemple d´agent d´aquest grup és el virus de l ´ebola.

Per a evitar que la presència d´agents biològics a l´ambient de treball pugui suposar un risc per a la salut dels treballadors, es poden aplicar tot un seguit de mesures preventives que, en termes generals, són les següents:

– Substituir els agents nocius per d´altres que no siguin tan perillosos.

– Reducció al mínim possible del nombre de treballadors exposats.

– Establiment de procediments de treball adequats i utilització de mitjans tècnics que evitin o minimitzin l´alliberament de l´agent fora del lloc de treball.

– Aplicació de mesures de protecció col·lectiva i/o individual quan l´exposició no es pugui evitar per altres mitjans. Per exemple: L´ús de cabines de bioseguretat, la vacunació o l´ús d´equips de protecció individual contra riscos biològics.

– Utilització de la senyalització correcta.

– Formar i informar els treballadors dels riscos biològics als que estan exposats i de les mesures a seguir per fer-hi front.

– Establiment d´un control sanitari previ i continuat.

– Establiment de mitjans segurs per garantir la recollida, la manipulació, el transport i l´emmagatzematge correctes, així com la seva evacuació i eliminació.

– Establiment de mesures d´higiene i protecció personal com:

a) No menjar, beure ni fumar a zones de risc.

b) Fer servir la vestimenta i els equips de protecció adequats.

c) Mantenir els equips de protecció en un lloc que garanteixi la seva netedat i descontaminació.

d) Utilitzar els serveis, els lavabos i els útils d´higiene adequats.

NOTA INFORMATIVA

Per motius de manca de disponibilitat de temps, fa moltes setmanes que no actualitzo el bloc. És per això que vull aclarir que la meva intenció és continuar tirant endavant aquest projecte, tan bon punt disposi de temps per fer-ho. Espero que sigui el més aviat possible. Moltes gràcies per l´atenció.

Aprofito l´avinentesa per destjar-vos unes molt bones festes i un molt bon any 2015.

La senyalització de seguretat

senyals

La senyalització de seguretat

Tots, poc o molt, hem vist al nostre lloc de treball senyals que ens informen dels riscos que poden haver-hi a la zona on estem treballant. Aquesta tècnica és la senyalització de seguretat.

El fet que hi hagi un o diversos senyals que ens indiquin a quins riscos estem exposats en una àrea determinada, no fa que aquests desapareguin. Per això la senyalització de seguretat és una tècnica complementària, ja que ni elimina ni redueix el risc, ens crida l´atenció sobre la seva existència. Per tant, s´ha d´utilitzar per indicar una situació o classe de risc que no s´ha pogut eliminar després de l´avaluació de riscos, com a mesura complementària, o com alternativa provisional de prevenció fins a la implantació de les mesures necessàries.

Segons la seva funció, els senyals de seguretat es poden classificar en senyals d´advertència, de prohibició, d´obligació, d´equips de lluita contra incendis o de salvació i socors.

– Senyals d´advertència: Tenen forma triangular, amb el pictograma i les vores negres i el fons de color groc. Adverteixen de l´existència d´un risc o perill. Per exemple: Risc elèctric o risc de caiguda a diferent nivell.

advertència

– Senyals de prohibició: Tenen forma rodona, el pictograma de color negre i les vores i la banda vermelles. Ens indiquen la prohibició d´un comportament susceptible de provocar un perill. Per exemple: Prohibit fumar o prohibida l´entrada a persones no autoritzades.

prohibició

– Senyals d´obligació: Tenen forma rodona, el pictograma de color blanc i el fons de color blau. Ens informa que estem obligats a tindre un comportament concret. Per exemple: Protecció obligatòria del cap o protecció obligatòria de les mans.

obligació

– Senyals relatius als equips de lluita contra incendis: Tenen forma rectangular o quadrada, el pictograma de color blanc i el fons vermell. Ens indiquen la presència d´un equip de lluita contra incendis o la direcció on aquest es pot trobar.

lluita contra incendis

– Senyals de salvament i socors: Tenen forma rectangular o quadrada, el pictograma de color blanc i el fons de color verd. Ens proporcionen indicacions relatives a les sortides d´emergència, als primers auxilis o als dispositius de salvament.

socorrs